A principi d’aquest any, un parell de bons companys van demanar-me de portar el format podcast a El Cinèfil. Era cosa difícil, dat que a El Cinèfil no hi estàven fets, si de cas, havien experimentat amb el vídeo i les històries. Tan nou mitjà, vist per uns com a fàcil i altres onanista, també suposa treball de gestió i de coordinació per a que pugui entrar en el flux d’una revista diària de cinema.
Amb el podcast podíem cobrir amb debats tot el que fèiem cada dia a un cost molt baix i a tal velocitat que superàvem l’embargament. La feina diària afegida, però, suposava un treball en sí, pel que poc més vaig escriure entorn de Berlín a part de les indispensables.
Vam llançar-nos: servidor va fer el logo, Ferran Calvet les cartel·les, Jaime Lapaz va encarregar-se amb molta habilitat de l’edició de so i la publicació. Al final va tocar-me presentar. Vam necessitar tota una setmana prèvia per a muntar-ho tot entre els tres. Finalment vam aconseguir un podcast amb més suports que seguidors que sortía cada dia a mitja nit per a que l’oient sapigués pel matí tot el que havia passat abans que ho pogués llegir als diaris. Aquest era el nostre mapa de mitjans amb els que vam acordar alguna mena d’intercanvi explícit: primer de tot El Cinèfil, després Criticum.net, la revista Mirall de València i finalment el Festival Zoom.
Visiteu l’històric de Secció Paral·lela
El nostre balanç és molt positiu per l’experiència conjunta, malgrat tot treballarem força per augmentar la base d’oients de cara al Festival de Sitges. Ajudeu-nos amb un m’agrada o seguiu les nostres Xarxes Socials per estar al cas de noves edicions del podcast.
o Vegeu-ne les xarxes socials
Zep Armentano 